divendres, 25 de gener de 2013

I tu, què tal vas d’allò teu? - And what about that?


No fa gaire acabo de tancar la pestanya al meu navegador web de
Aquesta web és “especial”; tracta les vivències dels que han patit o bé directament o bé molt de prop la malaltia del Càncer. No m’agrada gaire parlar d’aquestes vivències meves tan personals, però penso que és bo donar a conèixer i compartir les reflexions que fan la família i amigues de la Maria, el mateix Joan Fusalba i el Centre de laringectomitzats. Jo, com a persona que ha viscut d’a prop aquesta malaltia; la primera vegada per mitjà de la meva mare i, posteriorment, per mitjà d’una gran amiga, us puc dir que totes les reflexions que s’hi fan valen prou una visita i una reflexió nostra posterior.
El missatge és sempre el mateix; viu la vida i gaudeix del present que és l’important, i davant les dificultats “reconstrueix-te”, creix, aprèn i sigues millor persona.

Jo sempre dic, que la última lliçó que em va donar la meva mare és que avui hi som, però demà podria ser que no hi fóssim, per tant cal gaudir dels moments, de les companyies i de tot el que tenim i mirar-se la vida amb molta perspectiva i aprendre.

LA VIDA NO ESTÀ PER ENTENDRE-LA, SI NO PER VIURE-LA! Encara ens queda molt per aprendre...

**

I’ve just closed this tab in my web browser.
This website is "special", it is all about the experiences of those who have suffered either directly or very closely for Cancer desease. I don’t like much talking about my personal experiences, but I think it is good to introduce and share with you the family andfriends of Maria, Joan Fusalba and the Laryngectomee Centre.As someone who has lived closely this disease, first time through my mother, and later on, through a friend, I can tell you all the thoughts and ideas exposed make it worth enough a visit and our consideration.

The message is in all cases nearly the same, live and enjoy what is important in life, face difficulties by "self rebuilding" and growing, learn of it and be abetter person.

I usually say, the last lessonmy mother tought me is that we are here today, but tomorrow we couldn’t be here any longer, so we should enjoy every single minute, our friends and family and have a look at life with a positiveoutlook and learn of it.


LIFE IS NOT ABOUT UNDERSTANDING IT, BUT TO LIVE IT! We still have too much to learn ...

2 comentaris:

  1. Quanta raó tens, jo ja saps que també ho vaig viure i ho visc molt a prop.
    S'ha de viure el present, però per desgràcia no ho sabem fer, fins que no ens passa quelcom semblant.
    Jo, veig cada dia un munt de persones, que després de fer-se una prova tant rutinaria. com és una ecografia, quan sorten d'allà la seva vida canvia per sempre, i res tornarà a ser igual, i això passa en qüestions de minuts.
    Em conectaré a la web.
    Una abraçada i fins dimecres

    ResponElimina
  2. Doncs si, Núria, tu ja saps de primera mà que la vida canvia d'un dia per l'altre. Per això les petites coses que ens envolten i ens fan feliços són el més important ;-)
    Fins dimecres!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...