Endavant Herbie! - Go on Herbie!

Fa dues setmanes el Herbie em va deixar tirada! A les 8.55h del matí i amb les nenes carregades al cotxe, el Herbie no es va voler engegar de cap de les maneres... Al soterrani de l’aparcament, sense cobertura telefònica... Vaig treure les nenes del cotxe i vaig sortir al carrer, trucar a l’assistència en viatge, esperar mitja hora que arribés un home amb una motxilla per fer el pont a la bateria i quan per fi va arribar... el cotxe seguia sense engegar-se! Aleshores em va tocar esperar la grua i vaig trucar a la feina per si algú em podia venir a buscar, ja que tenia una reunió molt important i a la que no podia faltar. Una companya de feina, amablement em va fer el favor de passar-me a buscar... Mentre la grua havia arribat i havia carregat el Herbie, que vés per on, s’havia engegat! Mentre la grua s’emportava el Herbie a l’hospital i jo em sentia neguitosa per si el Herbie es sentia massa vell o patia quelcom greu; pobret ja té més de quinze anys!

Aleshores va arribar la companya de feina i vaig poder carregar les nenes al seu cotxe per portar-les a l’escola. La meva filla gran ho va viure com una aventura i la petita també s’ho va passar força bé, encara que va tombar el cotxet a terra un parell de vegades quan es va posar dreta damunt del seient desobeïnt la meva advertència de seure bé...

La petita va arribar a l’escola bressol i uns quants nens de la classe ploràven; estan fent l’adaptació. Per sort, quan va veure el seu estimat amic Nicola, de seguida es va posar a jugar al tobogan i la vaig deixar sense plorar (ni ella ni jo...).

Finalment, i després de més de dues hores, vaig poder arribar a la reunió, que per fortuna encara no havia començat.

L’endemà, quan vaig parlar amb el mecànic i em va deixar clar que la història del Herbie només havia estat un ensurt, vaig pagar una bona factureta i em vaig posar al volant del meu company.

Gràcies a tots els que m’heu donat un cop de mà i a tots els que us heu preocupat per la salut del Herbie!! ;-)

**
Two weeks ago I was marooned by Herbie! At 8.55h in the morning and the car loaded with my two little girls, Herbie didn’t want to start up... I was left at the basement car park, without telephone coverage ... I took the girls and left the car, reached the street, called travel assistance and waited for half an hour to the arrival of a man with a backpack with a battery booster and when I finally got it ... the engine did not start up! Then I had to wait again for the crane and I had to make a call at work asking for someone helping me, because I had a very important meeting and could not miss it. A colleague kindly drove home... while the crane arrived and loaded Herbie, which finally was launched! The crane took Herbie to the hospital and I was feelling anxious to know if either Herbie was too old or if he had something serious... (poor fellow he’s over fifteen!)
Finally I could load the children in my friend’s car to take them to school. My biggest daughter lived it as a great adventure and the little one had a pretty good fun as well...

Finally, after more than two hours, I could arrive to the meeting, which fortunately had not yet begun.

The day after when I talked to the mechanic and he made clear to me that Herbie was not yet in big trouble, I paid an amazing bill and sat behind the wheel of my fellow.
Thanks to everyone who helped me and all those who were worried about Herbie and asked for some news about him! ;-)