divendres, 12 de juliol del 2013

Adéu Sara! - Goodbye Sarah!


Avui és un dia trist per la meva filla; ella no ho sap però l’any vinent quan comenci l’escola ja no trobarà la cara i el somriure amics de la Sara, la seva mestra.
Tot just ahir, vaig saber que se li acabava el contracte i que l’any vinent ja no seria la mestra de la meva filla. Uf, em devia quedar amb cara d’ensurt com a mínim! Després em va venir tota la tristor del món en pensar que la Sara ja no serà amb els “seus nens” perquè ja es veu de seguida que els agafa, abraça i educa amb amor... Quan cada matí, l’Anna arriba a l’escola, la Sara li diu un “Bon dia Anna!” i la meva filla para els braços perquè la Sara l’agafi a coll.

Passat el primer moment de pànic, tristor i plorera (em confesso) vaig decidir que amb el poc temps que tenia, dues horetes quan les meves filles s’haguessin posat al llit, havia de fer-li un detallet a la Sara per agrair-li tot l’amor i esforç que ha posat aquest any a la Classe dels Pollets 2012-2013.
Aquí en teniu el resultat; un petit quadern amb 4 fotos de l’Anna i un text d’agraïment i un coixí cervical que tenia mig començat, que espero que faci les seves delícies!
**

Today is a sad day for my daughter, she doesn’t know about it, but next year when she will start at the nursey school she will no longer find the friendly face and smile of Sarah, her mistress.
Just yesterday, I was told that the employment contract she had will end and no longer be renewed, so she would also no longer be the teacher of my daughter. Ugh, I was surely facing panic at least! After that first shock, all the sadness in the world came to me, while thinking of Sarah no longer looking after "their children"; “their” because you can see right away that she embraces and teaches them with love ...  Every morning, when Anna arrives at the school, Sarah welcomes her with a "Hello Anna!" and my daughter opens her arms waiting for Sarah to embrace her.

After this first moment of panic, sadness and tears (I confess) I decided,  that I had to give Sarah a little present to thank her for all the love and effort she has put on this year's class Pollets 2012-2013. With the little time I had, just two hours before going to bed and after my daughters got asleep, here is the result: a small notebook with 4 photographs of Anna and some text and a neck pillow I had already began,which I hope will make her happy!







2 comentaris:

  1. Txell, quina entrada tant emotiva. M'agrada el detall que has tingut amb la mestra. El coixí t'ha quedat genial, segur que cada cop que el faci servi es recordarà de l'Anna i de tots vosaltres. Un petonet!!

    ResponElimina
  2. És un detall molt bonic!! Segur que li heu arrencat un somriure :)...
    Fins aviat!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...